Que no hi ha al mon força mes gran que la ingenuïtat ,que la inconsciència ens fa agosarats, diquem-ho com vulguem. Sempre m'he sabut ingenu i inconscient, i no se fins a quin punt m'ha pogut beneficiar o perjudicar. Però l'impuls principal de la meva vida, el motor sempre ha estat el pensament. Com un ruc radere d'una pastanaga, sempre m'he deixat endur per les meves idees. I molts cops aquestes s'han tornat contra mi, no sempre.O potser si...
Plou cada dia, fang i tolls
el tros es negat, terròs moll
boira i gel,Sant Salvador nevat
fred, tot es fosc la nit arreu
el terròs moll,tros mal-leït
barrancs i basses, botes
mitjons humits, dits gelats
nas roig,ungles blavoses
dits que no hi son. Coll encongit camino cap a la quadra fent xip-xap. Tolls,fang.
Negra nit, plou. Sang
diumenge, 27 de desembre del 2009
dissabte, 26 de desembre del 2009
la dreta i l'esquerra
Avui dinar de Sant Esteve. Reunió familiar. Bromes i debats.
A les postres he fet una dissertació sobre les dretes. He qualificat a un conegut dirigent del PSC com de extrema dreta. Davant la estupefacció del presents he exposat que aquest senyor situava en la radicalitat d'extrema esquerra els que recolzen la causa soberanista. Situan-se ell mateix en el centre polític. Així doncs jo faig el mateix , situat en el centre , els nacionalistes espanyols del PSC son d'extrema dreta. Es clar, el que jo opine te nomes el valor d'una opinió.
La recerca del centre polític es una obsessió per tothom. Representa el sentir comú de la població, la sensibilitat majoritària. Sempre es la bona ombra a la que cal acostar-se, i no hi ha res millor per desqualificar al rival, o al enemic que etiquetar.lo de radical, de extremista.
La paradoxa però es adonar-se que Hitler representava el centre polític a la Alemanya de entreguerres i connectava perfectament amb l'imaginari col·lectiu alemany, i això l'hi va permetre guanyar folgadament les eleccions del 33. I Franco era el centre a l'Espanya del plebiscit del 66. I tants d'altres.
A força de repetir que els catalans son nacionalistes radicals, els partits polítics espanyols i tota la infanteria mediàtica que els acompanya ,ens han convertit en extremistes, i nosaltres no podem intervenir en un brou que es bull en uns altres fogons .
A les postres he fet una dissertació sobre les dretes. He qualificat a un conegut dirigent del PSC com de extrema dreta. Davant la estupefacció del presents he exposat que aquest senyor situava en la radicalitat d'extrema esquerra els que recolzen la causa soberanista. Situan-se ell mateix en el centre polític. Així doncs jo faig el mateix , situat en el centre , els nacionalistes espanyols del PSC son d'extrema dreta. Es clar, el que jo opine te nomes el valor d'una opinió.
La recerca del centre polític es una obsessió per tothom. Representa el sentir comú de la població, la sensibilitat majoritària. Sempre es la bona ombra a la que cal acostar-se, i no hi ha res millor per desqualificar al rival, o al enemic que etiquetar.lo de radical, de extremista.
La paradoxa però es adonar-se que Hitler representava el centre polític a la Alemanya de entreguerres i connectava perfectament amb l'imaginari col·lectiu alemany, i això l'hi va permetre guanyar folgadament les eleccions del 33. I Franco era el centre a l'Espanya del plebiscit del 66. I tants d'altres.
A força de repetir que els catalans son nacionalistes radicals, els partits polítics espanyols i tota la infanteria mediàtica que els acompanya ,ens han convertit en extremistes, i nosaltres no podem intervenir en un brou que es bull en uns altres fogons .
dimecres, 23 de desembre del 2009
com son les coses
Ara fa quinze anys, va ser un estiu molt llarg i calorós. El juliol eixut del tot, i a l'agost una sola tronada, o potser dos. Hi havia crisi de preus, el prèssic el pagaven a 30 pessetes.
Començà setembre i jo encara no n´havia collit ni un kilo. Feia molta calor. No estàvem molt animats, tot i que l'any anterior no havia sigut dolent. Teníem una gran collita i estava preocupat perquè una tempesta forta podria trencar molts arbres , a causa del gran pes que duien.
Ho tenia tot preparat per llogar nomes a la Isabel, si no hi havien contratemps no caldria mes gent. Tenia el pressic venut als dos majoristes de l'any anterior.
El 14 de setembre vam fer la primera passada, els pressiguers, cansats , carregats i apuntalats , ens van oferir en canvi un fruit magnific. Arrenglerades al remolc les caixes feien goig, i el flaire s'estenia per tot el bancal .
Als bancals de tardà, el groc ja començava a trencar de color, i passejar pel tros hem portava a un estat paradoxal, entre la emoció de la bellesa de tenir els arbres tant carregats de fruits daurats i aromàtics, i l'angoixa per la vulnerabilitat de tot plegat, una sola tronada ho podia espatllar tot .
Els dimecres i els dissabtes venia el camió a carregar, i eren els dies de mes tensió. Calia completar els viatges i fer -ho be. Els altres dies ho portava al poble, en un cop de furgó.
I va passar setembre i no va caure ni una gota, i quan venia el camió, portava un bon feix de bitllets. El preu pujava i ja rondava les 60 pessetes. I el groc tardà madurava i els arbres semblava que carreguessin boles d'or, de tant de color que tenien. I jo no me'ls volia vendre,... perquè. gaudia mes passejant pel bancal que venent-los.
I el octubre encara va ser mes sec, i aquell any no es van fer bolets , perque encavat de la calor, ja van venir gelades.
Començà setembre i jo encara no n´havia collit ni un kilo. Feia molta calor. No estàvem molt animats, tot i que l'any anterior no havia sigut dolent. Teníem una gran collita i estava preocupat perquè una tempesta forta podria trencar molts arbres , a causa del gran pes que duien.
Ho tenia tot preparat per llogar nomes a la Isabel, si no hi havien contratemps no caldria mes gent. Tenia el pressic venut als dos majoristes de l'any anterior.
El 14 de setembre vam fer la primera passada, els pressiguers, cansats , carregats i apuntalats , ens van oferir en canvi un fruit magnific. Arrenglerades al remolc les caixes feien goig, i el flaire s'estenia per tot el bancal .
Als bancals de tardà, el groc ja començava a trencar de color, i passejar pel tros hem portava a un estat paradoxal, entre la emoció de la bellesa de tenir els arbres tant carregats de fruits daurats i aromàtics, i l'angoixa per la vulnerabilitat de tot plegat, una sola tronada ho podia espatllar tot .
Els dimecres i els dissabtes venia el camió a carregar, i eren els dies de mes tensió. Calia completar els viatges i fer -ho be. Els altres dies ho portava al poble, en un cop de furgó.
I va passar setembre i no va caure ni una gota, i quan venia el camió, portava un bon feix de bitllets. El preu pujava i ja rondava les 60 pessetes. I el groc tardà madurava i els arbres semblava que carreguessin boles d'or, de tant de color que tenien. I jo no me'ls volia vendre,... perquè. gaudia mes passejant pel bancal que venent-los.
I el octubre encara va ser mes sec, i aquell any no es van fer bolets , perque encavat de la calor, ja van venir gelades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)