la dreta i l'esquerra

Avui dinar de Sant Esteve. Reunió familiar. Bromes i debats.
A les postres he fet una dissertació sobre les dretes. He qualificat a un conegut dirigent del PSC com de extrema dreta. Davant la estupefacció del presents he exposat que aquest senyor situava en la radicalitat d'extrema esquerra els que recolzen la causa soberanista. Situan-se ell mateix en el centre polític. Així doncs jo faig el mateix , situat en el centre , els nacionalistes espanyols del PSC son d'extrema dreta. Es clar, el que jo opine te nomes el valor d'una opinió.

La recerca del centre polític es una obsessió per tothom. Representa el sentir comú de la població, la sensibilitat majoritària. Sempre es la bona ombra a la que cal acostar-se, i no hi ha res millor per desqualificar al rival, o al enemic que etiquetar.lo de radical, de extremista.


La paradoxa però es adonar-se que Hitler representava el centre polític a la Alemanya de entreguerres i connectava perfectament amb l'imaginari col·lectiu alemany, i això l'hi va permetre guanyar folgadament les eleccions del 33. I Franco era el centre a l'Espanya del plebiscit del 66. I tants d'altres.

A força de repetir que els catalans son nacionalistes radicals, els partits polítics espanyols i tota la infanteria mediàtica que els acompanya ,ens han convertit en extremistes, i nosaltres no podem intervenir en un brou que es bull en uns altres fogons .